Page 64 - Demo

Esport, pol%u00edtica i societats%u2019han polititzat de manera negativa, anteposant la imatge pol%u00edtica als interessos dels esportistes participants. Els JJOO de Moscou 80 van ser boicotejats pels EUA i m%u00e9s de 65 pa%u00efsos per la invasi%u00f3 russa de l%u2019Afganistan, els de Los Angeles 84 els va boicotejar l%u2019URSS i 15 pa%u00efsos m%u00e9s com a contestaci%u00f3. A Melbourne 56 va haver-hi molts boicots per diferents motius (crisis de Suez, invasi%u00f3 sovi%u00e8tica d%u2019Hongria, conflicte Xina-Taiwan), a Mont-real 76 m%u00e9s de 30 pa%u00efsos no van participar per l%u2019Apartheid, i m%u00e9s recentment en els JJOO d%u2019enguany en Par%u00eds es va vetar a R%u00fassia i Bielor%u00fassia per la invasi%u00f3 a Ucra%u00efna. Els grans interessos pol%u00edtics impedeixen sempre i a %u00faltima hora que els esportistes puguen participar en una competici%u00f3 per a la qual han estat preparant-se quatre anys.Algunes de les hist%u00f2ries-an%u00e8cdotes s%u00f3n dignes de gui%u00f3 de pel%u00b7l%u00edcula. En Berl%u00edn 1936, en plena exaltaci%u00f3 nazi intentant demostrar la superioritat de la ra%u00e7a %u00e0ria les autoritats alemanyes %u201cinsinuen%u201d a les autoritats americanes que en la prova final del 4 x 100 metres no haurien de participar 2 corredors concrets per ser jueus. Els americans %u201caccepten%u201d de mala gana les insinuacions del pa%u00eds amfitri%u00f3 i en el seu lloc inclouen amb disgust a un esportista negre anomenat Jesse Owens. Cada pa%u00eds defensava els seus interessos i els seus complexos racistes: Alemanya no volia competir contra jueus i els EUA no volia que un negre defensara al seu pa%u00eds. La realitat %u00e9s de tots coneguda: Owens guany%u00e0 la prova i va sumar la seua quarta medalla d%u2019or en pocs dies. Hitler fugint que guanyara un americ%u00e0 jueu va haver de veure des de la llotja com guanyava un americ%u00e0 negre. En el pecat va portar la penit%u00e8ncia. Les conseq%u00fc%u00e8ncies van ser si cap m%u00e9s tristes quant a racisme es refereix. Owens va ser el primer esportista negre patrocinat per una marca esportiva alemanya (la futura Adidas) per%u00f2 en tornar als EUA ni tan sols va ser rebut pel president del pa%u00eds i en l%u2019acte homenatge als medallistes a l%u2019hotel se%u2019l va obligar al fet que entrara per la porta de servei i pujar en el muntac%u00e0rregues. Era un campi%u00f3, per%u00f2 era negre i el racisme s%u2019anteposava a la gl%u00f2ria esportiva.Fora de l%u2019%u00e0mbit de l%u2019esport ol%u00edmpic no ha sigut distint. Per exemple, en 1972 en la final del mundial d%u2019escacs l%u2019americ%u00e0 Bobby Fischer va guanyar al sovi%u00e8tic Boris Spassky en una competici%u00f3 el rerefons de la qual era molt m%u00e9s que una partida sobre un tauler. Era la guerra freda dels dos blocs EUA-URSS. Va ser tal el rebuig de la societat sovi%u00e8tica contra el seu pais%u00e0 perdedor, que Spassky va acabar fugint i sol%u00b7licitant la ciutadania francesa. Ironies del dest%u00ed, al guanyador Fischer anys despr%u00e9s als EUA li va ser retirada la nacionalitat.Mateix simbolisme va tindre el mundial de rugbi de 1995 en qu%u00e8 el president de Sud-%u00e0frica Nelson Mandela va fer per primera vegada un equip en el qual estaven tant jugadors blancs com negres.En l%u2019esport rei, el futbol, tamb%u00e9 tenim fets similars. En el mundial de M%u00e8xic 86 l%u2019Argentina i Anglaterra es venien les cares pocs anys despr%u00e9s de la guerra de les Malvines i va ser una trobada en el qual els argentins es jugaven l%u2019orgull nacional per damunt del resultat esportiu. Els dos gols de Maradona en eixe partit victori%u00f3s estan en la mem%u00f2ria de tots.RivalitatsEl futbol tamb%u00e9 ens dona casos de connotacions extraesportives, com %u00e9s, per exemple, la rivalitat esportiu-religiosa dels dos clubs de Glasgow, on el Celtic %u00e9s l%u2019equip dels cat%u00f2lics i el Rangers l%u2019equip protestant, i que a m%u00e9s aquest %u00faltim t%u00e9 com a norma no escrita no contractar mai un jugador cat%u00f2lic.A Espanya s%u00f3n conegudes tamb%u00e9 grans rivalitats tant entre equips d%u2019una mateixa ciutat (Madrid, Sevilla, Barcelona,Val%u00e8ncia...) com entre els denominats %u201cgrans%u201d. I aix%u00f2, porta a algunes %u201cllegendes socials%u201d que per m%u00e9s repetirles no s%u00f3n certes hist%u00f2ricament parlant. Per exemple, la llegenda que a Sevilla el Reial Betis %u00e9s l%u2019equip dels %u201ctreballadors%u201d i el Sevilla CF el dels %u201csenyorets%u201d. La realitat dels seus socis i aficionats no coincideix amb aquesta hist%u00f2ria que ha anat contant-se a trav%u00e9s de generacions.Els anys del franquismeSimilar mescla pol%u00edtic-esportiva succe%u00efa a mitjan segle passat durant la dictadura franquista en qu%u00e8 la llegenda sempre parlava que el Reial Madrid era l%u2019equip %u201cdel r%u00e8gim%u201d i l%u2019FC Barcelona l%u2019%u201canti r%u00e8gim%u201d. La realitat dels n%u00fameros, t%u00edtols, actes p%u00fablics i documents diuen el que diuen: El Barcelona va imposar a Franco tres vegades la medalla d%u2019or del club (1951, 1971 i 1974) i cap vegada ho va fer el Madrid. El Barcelona va guanyar 9 Copes del General%u00edssim per 6 el Madrid. Un president del Real Madrid va ser afusellat pel franquisme i un altre va haver d%u2019exiliar-se per ser republic%u00e0, afegint a aix%u00f2 que la relaci%u00f3 Franco-Bernabeu era m%u00e9s ben dolenta, fins al punt de prohibir-li l%u2019entrada a l%u2019estadi al fundador de la Legi%u00f3 Mill%u00e1n-Astray. El Reial Madrid no guany%u00e0 la seua primera lliga durant el franquisme fins a 1954, catorze anys despr%u00e9s. Per contra, en els 5 anys de Rep%u00fablica el Reial Madrid va guanyar 2 lligues i cap el FC Barcelona.La hist%u00f2ria %u00e9s la que %u00e9s. En els anys del franquisme l%u2019equip %u201cfavorit%u201d era l%u2019Atl%u00e8tic Aviaci%u00f3 (hui Atl%u00e8tic de Madrid), guanyador de les 2 primeres lligues de l%u2019%u00e8poca franquista, equip que havia creat gran part de l%u2019estament militar de l%u2019Aire, els orfes de militars del b%u00e0ndol nacional entraven gratis a l%u2019estadi, quan, per contra, l%u2019estadi de Chamart%u00edn del Reial Madrid havia sigut utilitzat com a caserna del b%u00e0ndol republic%u00e0. En els 13 primers anys del franquisme, l%u2019Atl%u00e8tic Aviaci%u00f3 va guanyar 4 lligues, 5 l%u2019FC Barcelona i cap el Reial Madrid. L%u2019historiador, pol%u00edtic socialista i expresident de les corts Gregorio Peces-Barba sempre va mantindre que el Reial Madrid va estar a punt de ser dissolt per Franco.Les dades s%u2019anteposen al relat. Esport, pol%u00edtica, llegendes, tradicions, sentiments, %u2026units sempre per inter%u00e9s tan comuns com individuals.es d%u2019%u00e8poca antiga %u201cesport%u201d i %u201cpol%u00edtica%u201d han anat units, i especialment l%u2019esport-espectacle d%u2019alt nivell. Molts s%u00f3n els motius que podr%u00edem enumerar. D%u2019una banda, l%u2019esport d%u2019alta competici%u00f3 sempre ha ocupat un lloc destacat en la societat i ha sigut utilitzat com a arma de propaganda pol%u00edtica pels m%u00e9s variats tipus de governs de totes les tend%u00e8ncies i fins i tot ha servit per a distraure a la ciutadania dels aut%u00e8ntics problemes reals existents en moments concrets. Des dels ja coneguts %u201cpa i circ%u201d de l%u2019imperi rom%u00e0 als %u201cpa-futbol i bous%u201d d%u2019%u00e8poques m%u00e9s recents.Jocs Ol%u00edmpicsUn exemple permanent el tenim en la hist%u00f2ria dels jocs ol%u00edmpics, possiblement l%u2019esdeveniment esportiu m%u00e9s internacional, la gran festa de l%u2019esport, i que si b%u00e9 %u00e9s cert que en els seus or%u00edgens grecs la realitzaci%u00f3 d%u2019aquests jocs fins i tot valia per a fer una treva en Les guerres del moment, la veritat %u00e9s que posteriorment Jos%u00e9 Luis Palacios T%u00f3rtolaRegidor Ajuntament d%u00b4Alzira 62 I ESPORT I SOCIETAT %u00b7 SOM I SEREM MERCAT FALLES 2025 %u00b7 ALZIRA %u00b7 EL MERCATL%u2019esport d%u2019alta competici%u00f3 sempre ha ocupat un lloc destacat en la societat i ha sigut utilitzat com a arma de propaganda pol%u00edtica pels m%u00e9s variats tipus de governs de totes les tend%u00e8nciesDReuni%u00f3 del Comit%u00e9 Ol%u00edmpic Nacional alemany sobre la participaci%u00f3 o no als Jocs Ol%u00edmpics a Moscou. Foto: Hans van Dijk , 19 de maig de 1980. Wikimedia commons, domini p%u00fablic.