Page 46 - Demo

El vol de les estreles: Una hist%u00f2ria d%u2019esperan%u00e7aL %u0301hist%u00f2ria d %u0301Isamel i Sara no %u00e9s tan sols una hist%u00f2ria escrita de dos xiquets, %u00e9s una hist%u00f2ria real, %u00e9s el testimoni del poder transformador dels valors que inculca l %u0301esport en esperan%u00e7a. En un cant%u00f3 oblidat pel m%u00f3n, on les ombres pareixien ser l%u00b4%u00fanic abric, vivien Ismael iSara. Dos germans units per un lla%u00e7 invisible d%u00b4aband%u00f3 i una xicoteta bolsa de pegament. All%u00ed en el port, entre la boira t%u00f2xica que omplia els seus pulmons, trobaven una eixida ef%u00edmerade la realitat que vivien cada dia, una realitat tan cruel com el fred que els acollia per la nit. A totes parts juntsIsmael tenia dotze anys i uns ulls tan negres i grans que reflectien el cel, per%u00f2 que en eixe moment eren com un espill opac. Sara, la m%u00e9s menuda, de tan sols deu anys, anava darrere d%u00b4ell a totes parts com si fora la seua br%u00faixola. Junts compartien els pocs tresors que trobaven: un tros de pa dur, un poc de llet furtat o un nuvol de pegament que els feia oblidar la fam i el vuit que trobaven en la seua vida.Una vesprada, entre l%u00b4anar i tornar dels vaixells als que anhel%u00b7laven pujar i mentre buscaven cartons per a refugiarse de la pluja i el fred, van trobar una cosa. Algo paregut a un bal%u00f3 vell oblidat en un toll. Sara el va rreplegar amb un somriure i el va patejar cap a Ismael. El bal%u00f3 va rebotar lentament, per%u00f2 algo m%u00e0gic va oc%u00f3rrer en eixe instant: s%u00b4oblidaren del pegament, de la fam i de les ferides. Durant uns minuts tan sols existien els riures i el gols imaginaris.Un raig d%u2019esperan%u00e7aVa ser en eixe moment quan una volunt%u00e0ria d%u00b4una ONG, els va veure jugar. Era com trobar un raig d%u00b4esperan%u00e7a en mig de tanta desolaci%u00f3. La volunt%u00e0ria es va acostar a ells i els va preguntar si volien aprendre a jugar millor, mentres els ensenyava un bal%u00f3 i un equipatge de futbol nou.Els xiquets la miraven desconfiats, estaven acostumbrats a les mirades de reprovaci%u00f3 sense gens de caliu. Per%u00f2 aquell bal%u00f3 era real i les promeses sonaven diferents. Prompte van comen%u00e7ar a assistir als entrenaments que organitzava aquella ONG en un parc pr%u00f2xim, on anaven m%u00e9s xiquets del carrer. All%u00ed el futbol no sols era un esport, era una porta cap a algo m%u00e9s gran. All%u00ed van aprendre a c%u00f3rrer sense fugir de ning%u00fa, sin%u00f3 c%u00f3rrer per arribar a una meta. Van descobrir el valor de la disciplina, el treball en equip i l%u00b4alegria de celebrar un gol tots els companys junts.Mentre Isamel i Sara entrenaven amb els altres xiquets algo m%u00e0gic passava. Els voluntaris de la ONG els guiaven cap a la desintoxicaci%u00f3. Les bolses de pegament van ser substutu%u00efdes per paraules de refor%u00e7ament i mirades de carinyo. Despr%u00e9s dels entrenaments s%u2018asseien tots a llegir llibres i poc a poc les ombres dels ulls d%u00b4Isamel i Sara comen%u00e7aren a diluirse. Un dia, gr%u00e0cies a un gol d%u00b4Isamel, el seu equip va guanyar un trofeu, el premi va ser una inscripci%u00f3 a l%u00b4escola. I encara que la por el va invadir de primeres, els voluntaris de la ONG li van dir que si havia apr%u00e9s a jugar a futbol, podia aprendre a llegir, a somiar i a viure. Hui, despr%u00e9s de molts anys, Isamel i Sara ja no s%u00f3n xiquets del pegament. S%u00f3n j%u00f3vens carregats amb motxiles plenes de llibres i somnis que, quan acaben les seues classes tornen a aquell parc, on tot va comen%u00e7ar, per entrenar a altres xiquets que encara porten l%u00b4ombra en els ulls, per%u00f2 que tamb%u00e9 tenen un gran potencial per a volar i brillar com les estreles. L%u00b4hist%u00f2ria d%u00b4Isamel i Sara no es tan sols una hist%u00f2ria escrita de dos xiquets, %u00e9s una hist%u00f2ria real, %u00e9s el testimoni del poder transformador dels valors que inculca l%u00b4esport, l%u00b4educaci%u00f3, la humanitat i, sobretot, la solidaritat. Perque de vegades tot el que es necessita per canviar el dest%u00ed d%u00b4una persona %u00e9s un bal%u00f3, una raqueta o una bicicleta, a m%u00e9s d%u00b4una m%u00e0 amiga i la fe de que fins i tot en els llocs m%u00e9s foscos, les estreles poden tornar a brillar.empre hem al%u00e7at la vista per a adorar a les estreles: les estreles del cel que il%u00b7luminen les nostres nits, les estreles del cine que omplin les nostres pantalles, les estreles de l%u00b4esport que fan vibrar els nostres cors, per%u00f2 les vertaderes estreles, de vegades, brillen en els racons m%u00e9s foscos i m%u00e9s inesperats, on ning%u00fa cerca.Ismael i Sara, amb els seus passos descal%u00e7os i els seus somnis perduts, s%u00f3n unes d%u00b4eixes estreles que van aprendre a brillar il%u00b7lumninant amb for%u00e7a el cam%u00ed que de segur altres seguiran. La seua llum no s%u00b4apaga, la seua llum transforma l%u00b4ombra Marisa Escrib%u00e1 Crespo Soci%u00f2loga especialitzada en tr%u00e0fic d%u2019%u00e9ssers humans 44 I ESPORT I INTEGRACI%u00d3 %u00b7 SOM I SEREM MERCAT FALLES 2025 %u00b7 ALZIRA %u00b7 EL MERCAT All%u00ed en el port, entre la boira t%u00f2xica que omplia els seus pulmons, trobaven una eixida ef%u00edmera de la realitat que vivien cada diaS