Page 50 - Demo

aconseguir que la pilota rode amb velocitat, rotaci%u00f3 que s%u2019ha d%u2019implementar en la fracci%u00f3 de segon en el qual l%u2019esfera est%u00e0 en contacte amb el peu, la raqueta, la m%u00e0 o qualsevol altre utensili. Si ens allunyem en el temps, en l%u2019edat mitjana, Galileu entre altres erudits i m%u00e9s tard Descartes, estudiaren el moviment parab%u00f2lic. En aquella %u00e8poca, el llan%u00e7ament de projectils feia necessari el coneixement de com fer m%u00e9s efectiu cada tir. En l%u2019%u00e8poca moderna i aprofitant eixos estudis, l%u2019esport es nodreix de la f%u00edsica desenvolupada pels savis de la guerra. Un tir a cistella en el b%u00e0squet, el llan%u00e7ament de la javelina o el martell, el bot de longitud, qualsevol colp en la pilota de v%u00f2lei, golf o futbol, un bon servei en tenis o el millor dels salts d%u2019altura, tots i m%u00e9s s%u00f3n exemples de tirs parab%u00f2lics, i deguem a Galileu entendre com funcionen, com es poden rendibilitzar les variables que hi intervenen per a arribar m%u00e9s lluny o m%u00e9s alt. La velocitat d%u2019eixida, l%u2019angle de llan%u00e7ament, l%u2019altura de l%u2019esportista s%u00f3n dades que, en mans de f%u00edsics o enginyers, proporcionen solucions que fan de l%u2019entrenar una classe de f%u00edsica aplicada magistral, de la que l%u2019esportista es fa cos experimental que apr%u00e9n en pr%u00f2pia carn.C%u00farlingFins ara hem parlat d%u2019esports populars i coneguts, per%u00f2 hi ha pr%u00e0ctiques esportives en molta ci%u00e8ncia prou menys conegudes; %u00e9s el cas del c%u00farling. La pr%u00e0ctica d%u2019este esport consisteix en llan%u00e7ar una pedra de granit, amb un pes i una forma determinada, deixant que llisque pel gel fins a una diana. La part divertida %u00e9s que es pot modificar el fregament de la pedra amb el gel, augmentant-lo o disminuintlo, amb una granera. La velocitat i, per tant, l%u2019abast de la pedra depenen de la fricci%u00f3 amb el gel, que, sent molt menuda, pot frenar-la. Aix%u00ed, polint el cam%u00ed s%u2019impedeix que es frene i rascant-lo es pot aconseguir l%u2019efecte contrari. Els membres dels dos equips rivals es converteixen en vertaders experts en forces de fregament i en comportament din%u00e0mic de s%u00f2lids en plans horitzontals.Eixa mateixa for%u00e7a de fregament %u00e9s la que requereixen els atletes per a c%u00f3rrer i botar, per tant, el cal%u00e7at que utilitzen disposa d%u2019una sola estudiada i dissenyada per a proporcionar el fregament idoni en cada cas, b%u00e9 per a millorar l%u2019arrancada, la camallada o l%u2019estabilitat. Hem parlat abans del salt d%u2019altura. Per%u00f2 el %u201cm%u00e9s alt encara%u201d %u00e9s el salt amb perxa. Esta barra d%u2019entre 4 i 5 metres de longitud est%u00e0 fabricada en fibra de vidre i carboni. Estos materials fan que siga una barra molt flexible que suporta un gran vinclament recuperant la forma amb rapidesa, el que aprofita l%u2019atleta per a impulsar-se al m%u00e9s alt dels salts d%u2019altura: m%u00e9s de sis metros sobre el terra. El mateix fenomen f%u00edsic, %u00e9s el que tensa l%u2019arc per a disparar una fletxa, arrossegant al fil i proporcionant-li una gran velocitat. %u00bfQu%u00e8 penseu que s%u2019aprofita en un trampol%u00ed? Efectivament, el vinclament de la taula flexible o la rigidesa en el salt des de plataforma. Michael PhelpsI parlant de fletxes i piscines, com una fletxa nadava Michael Phelps, que amb els vestits de bany dissenyats per la NASA per a reduir el fregament amb l%u2019aigua, bat%u00ed durant molts anys tots els r%u00e8cords en la piscina ol%u00edmpica. No obstant aix%u00f2, no sols un vestit de bany permet un r%u00e8cord; l%u2019estudi de l%u2019aerodin%u00e0mica del cos dels nadadors i nadadores en piscines de contracorrent, els ajuda a adquirir la postura m%u00e9s favorable i els moviments m%u00e9s fluids per a nadar amb la millor penetraci%u00f3 en l%u2019aigua. La mesura del temps i l%u2019espaiDe vegades, la preparaci%u00f3 dels i les esportistes %u00e9s tan precisa i acurada que resulta dif%u00edcil determinar qui guanya una proba en la piscina o en la pista; i en eixe cas entra en joc la mesura del temps amb dispositius %u00f2ptics o electr%u00f2nics que registren l%u2019arribada dels esportistes. I en este sentit s%u2019utilitza un dispositiu en la canxa de tenis que en la carretera no ens fa gens de gr%u00e0cia: el radar de velocitat. Si seguim un partit de tenis es veu en la pista una pantalla que indica la velocitat de la pilota en el servei inicial. Fins a m%u00e9s 250 km/h (s%u00ed, m%u00e9s del doble de la velocitat permesa per a circular en autopista) impulsen la pilota els tenistes amb servei m%u00e9s potent. Per a mesurar estes velocitats bal%u00edstiques s%u2019utilitzen radars d%u2019efecte Doppler (l%u2019efecte que ens fa sentir de manera diferent un soroll, per exemple d%u2019una moto, quan s%u2019apropa de quan s%u2019allunya), els mateixos que s%u2019empren en les carreteres per a mesurar la velocitat dels autom%u00f2bils i camions. Hem vist que la f%u00edsica ens ajuda a entendre la din%u00e0mica esportiva. Hi ha infinitat d%u2019aplicacions a l%u2019abast d%u2019esportistes i entrenadors i esperen que esta breu aportaci%u00f3 us haja donat idea de quan interessant %u00e9s la interacci%u00f3 entre la ci%u00e8ncia, en particular la f%u00edsica i l%u2019esport. 48 I ESPORT I COMPETICI%u00d3 %u00b7 SOM I SEREM MERCAT FALLES 2025 %u00b7 ALZIRA %u00b7 EL MERCATEn el salt amb perxa, la barra d%u2019entre 4 i 5 metres de longitud est%u00e0 fabricada en fibra de vidre i carboni. Estos materials fan que siga una barra molt flexible que suporta un gran vinclament