Página 25 - conta`m, dona

Ai, en un dia d’estiu com el de hui no abelleix gens
ni moure un dit. Feia temps que a la Llombardia no
cremava tant el sol. Sort que ací, al Palazzo Te, s’està
mitjanament bé. Les grosses parets de pedra ferma
fan que les estances siguen bastant fresques. Per això
me n’he vingut a passar ací els mesos de la canícula,
encara que a la nostra residència de ciutat, al palau
Ducal, disposem de moltes més comoditats.
El meu marit, Francesco, l’actual duc de Màntova,
sempre diu que s’estima més quedar-se allà, on té
els estables amb els cavalls. Però això fa que, dia sí,
dia també, sen’hi vaja a veure’ls, i... qui sap si no hi
tindrà cap altre afer de què ocupar-se. Però a mi això
no m’incomoda gens ni mica. La veritat és que, ben
al contrari, m’agrada força sentir-me lliure, passejar
tota sola pels voltants de la casa, pels jardins oloro-
sos, raonar amb mi mateixa, organitzar vetlades amb
amics i que vinguen músics a interpretar les seues
obres, pintors que retraten els paisatges... Perquè la
nostra família, els Gonzaga, som molt aficionats a
l’art.
I llegir... Com m’agrada llegir!
Diuen que sóc una dona cultivada, raonable, amb bona
conversa... Però el meu treball m’ha costat. Llevat
d’això, del gust per raonar, que potser siga herència
dels meus pares, ja que la família D’Este sempre hem
sigut persones de seny, la sapiència ha estat adquirida
no sense esforços. I no és que no m’agrade aprendre,
Forse sì…
Forse no…
María Josep
Gradolí Martínez
Premi 2007
25
Conta’m, dona