Página 29 - conta`m, dona

Premi 2007
desagrada, contar-li els meus pensaments més pregons, confiar-li
les meues idees i conviccions més personals... Segurament ja ho
haureu endevinat, es tracta de Baldassare Castiglione. Això és un
home! Que n’és, d’educat, i quant que sap. Sap de tot. Sap llatí i
grec; escriu, és tot un cavaller..., un vertader cortesà! De fet, ell
sempre em diu –precisament ara està escrivint un llibre on explica
les seues idees sobre això– que l’home perfecte ha de ser flexible,
amb espiritualitat; que ha de tindre habilitat tant amb les armes
com amb les relacions socials; que ha ser amant de l’art, de la
poesia, de la música, de la pintura... Que ha de fer esport i saber
ballar, és clar, a més de saber idiomes, tindre una alta i variada
conversa i... saber tractar les dones com cal! Ai, quanta raó que
té! Però, digueu-me, qui trobes tu així! Jo només el veig a ell...
No, no vull ni pensar-hi, però quan recorde que hui, a la vesprada,
vindrà a veure’m i, junts, traspassarem els arcs serlians i, passe-
jant, anirem fins al meu racó preferit, la grotta, a l’altra banda del
jardí, tan bucòlica i fresqueta, que em va fer construir Francesco
perquè jo poguera anar-hi a llegir en solitud i, segons els meus
desitjos, la va fer omplir de petxinetes i va fer decorar les parets
de dalt a baix... Doncs bé, quan ho pense m’entra una alegria molt
gran, fins i tot m’esgarrife d’emoció.
El cas, però, és que Baldassare sempre acaba dissertant so-
bre l’amor platònic, espiritual..., i em parla de la bellesa de les
idees, de la bellesa en termes absoluts, de la unió de la ment dels
amants en contraposició de l’amor material, que diu que és infe-
rior i imperfecte. I, és clar, amb eixes premisses... Què puc fer-hi
jo? Només que esperar veure’l les vesprades caloroses d’estiu i,
envoltada de petxines, somniar... I després traspassar els meus
somnis mirant el cel del sostre de l’habitació, i pensar que igual
algun dia, encara que siga uns moments, ell m’agafarà de la mà i,
potser, m’acarone els cabells... Forse sì... forse no...
Conta’m, dona