Página 28 - conta`m, dona

ha fet construir una gran escalinata circular, que va fent revoltes,
ampla i de graons baixets, molt dolços. Jo mateixa vaig pensar
«quina comoditat», quan la vaig veure durant la construcció.
Doncs, no senyor! El meu Francesco no pensava en mi en eix-
os moments, sinó en ell mateix. El que pretenia i, de fet, ho ha
aconseguit, era pujar a cavall per l’escala fins l’avantcambra, on
desmunta, traspassa directament la porta de l’habitació i... al llit!
Veureu cosa més desagradable per a una dona refinada, com jo?
Doncs, si us poseu al meu lloc comprendreu perquè m’agrada
tant anar-me’n del palau Ducal, per moltes comoditats que tinga,
i vindre-me’n ací, al palazzodels afores, que és ben bonic perquè,
igual que en el de la ciutat, també s’encarregà de l’obra Giulio
Pippi, el Romano, que vingué d’allà, de Roma, on treballava amb
el mestre Raffaello. De fet, m’encisa, quan estic ací, eixir al jardí
i traspassar els arcs serlians, majestuosos, que va projectar Giulio
tan sàviament... Quin arquitecte tan bo, eixe home! I sap fer de
tot: decora, pinta... Però és que, diguen el que diguen, amb diners,
torrons. I això és el que vaig aconseguir jo amb el meu matri-
moni, que no és poc.
No m’agrada ser prosaica, però, què hi farem? Per això em cul-
tive jo, i m’arregle –que no estic gens malament, segons diuen–,
i el meu marit després pot presumir si li diuen que té la prima
donnade l’època, encara que ell no entenga massa què vol dir
això. És com una contraprestació i, a més, a mi no em costa gens
ni mica, perquè, com he dit al principi, jo tinc moltes inquietuds.
Però hi ha més, encara que no sé si hauria deconfessar-vos-ho.
El fet, però, és que els calors d’aquest juliol tòrrid em fan ser
més xerraire que de costum i més abocada a les intimitats... I
és que hui estic especialment contenta perquè vindrà ell, el meu
gran amic, amb el qual puc parlar de tot el que m’agrada i em
Forse sì… Forse no…
28