Página 26 - conta`m, dona

no. Si, de fet, és el que més m’agrada! Però, ara, amb els fills,
és difícil treure temps per a les coses lúdiques. I això que no em
queixe! La meua condició em permet tindre minyones de tot tipus,
però no és el mateix.
Jo vull estar pendent de l’educació dels meus fills. Amés, si no ho
faig jo, qui ho farà?
El meu marit ja en té prou amb els cavalls. I, si no, digueu-me,
per què ha fet pintar la sala gran d’aquest palazzo tota plena
d’aquests nobles animals? I els cavalls estan sempre en primer
pla! És cert que al seu darrere es veu el paisatge, però els grans
cavalls, els seus estimats cavalls, apareixen sempre per davant de
tot, amb una pota fora del remat de la paret, com si estigueren a
punt d’eixir-se’n. Això els dóna una certa preeminència i, als qui
els contemplem, una sensació molt poderosa, per la perspectiva.
Tots els entesos –entre els quals m’incloc jo mateixa– admirem
eixes pintures perquè són molt innovadores per això que he dit: la
perspectiva.
I també, al rebedor dels invitats apareixen represen-tades en cada
paret unes grans cortines per davall de les quals guaiten moltes
potes... de cavall, és clar!
És o no és això una gran fal·lera? De vegades, jo li dic que sem-
bla que són la seua vertadera família, perquè hi passa més temps
que no pas amb nosaltres. I ell s’enfada i, com que no pot negar
això del temps, em diu: «Isabella, sarebbe peggio fare un’altra
cosa...» Això és, que pitjor seria tindre moltes amants, com fan
els seus amics, que així és com maten el temps quan no se’n van
de caça.
Però a mi em sembla que tot això són excuses de mal pagador.
Perquè el meu marit no és un sant, ni de bon tros! I si no, vegeu tot
el que està fent parlar amb la dona del meu germà Alfons, la meua
Forse sì… Forse no…
26