Página 27 - conta`m, dona

Premi 2007
27
cunyada Lucrècia, la dels Borja, que té un historial d’allò més...
En fi, siga com siga, i per tal d’apaivagar les meues queixes, Fran-
cesco ha fet pintar la nostra camera del Palau Ducal, de dalt a
baix, amb tot tipus d’escenes i, la veritat, és que ha quedat ben
bonica.
Ha fet vindre un pintor que té molta gràcia i que està molt sol·licitat
per tot arreu, un tal Mantegna, Andrea Mantegna. I el pobre, no
sabeu el que ha hagut de passar per poder pintar tota l’estança:
entre que és gran i que també ha volgut innovar pintant el sostre...
Ara, que ha valgut la pena. A la paret del nord, la de l’esquerra
mirant des de la porta, apareix la cort de Màntova i tota la nostra
família junta i, per a mi, el més bonic de tot és que la llum que
entra per la finestra d’enfront il·lumina la pintura per la dreta i
així es veu tot com si fóra de veritat. Quin realisme, Senyor! Si
fins i tot pareix que tots els qui hi som representats anem a eixir
de la paret...
Però no us penseu, no, que el meu marit, ni per un moment, ha
oblidat la seua gran passió. A la paret oest de la camera s’ha fet
pintar ell mateix amb el seu cavall preferit i uns gossos, com si se
n’anara de caça!.
I el sostre? Què me'n dieu? Quina meravella! Al centre hi ha un
òcul on apareix una balconada rodona que s’obri al cel, i per on
guaiten uns angelets... Pareix que ens miren des d’allí... Tant és
així que, quan m’estic al llit, de vegades m’imagine com serà
estar allà dalt i, ara us diré un secret: quan el meu marit requereix
les meues atencions –ja sabeu a què em referisc– en moltes oca-
sions, potser massa i tot, comence a mirar cap al sostre, cap a eixe
cel sublim inventat per Mantegna, i em deixe transportar-hi. Això
m’ajuda a suportar la pudor a cavall que Francesco porta damunt
a tota hora.
I és que això no és gens estrany, perquè per arribar a l’habitació
Conta’m, dona