Page 34 - Demo

32 I ESPORT, EDUCACI%u00d3 I CULTURA %u00b7 SOM I SEREM MERCAT FALLES 2025 %u00b7 ALZIRA %u00b7 EL MERCATLa transformaci%u00f3 de l%u2019esport en la postmodernitatRealitzar una aproximaci%u00f3 %u00e8tica a l%u2019esport, i els grups d%u2019inter%u00e9s (stakeholders) que conformen el sistema esportiu ens porta a una primera caracter%u00edstica: el seu %u00abcar%u00e0cter multidimensional%u00bb en el qual podem distingir l%u2019esport escolar, l%u2019esport recreatiu i l%u2019esport federat, en el qual s%u2019inclou l%u2019esport d%u2019elit/espectacle. Aquesta concepci%u00f3 multidimensional t%u00e9 el seu origen en la segona revoluci%u00f3 industrial (mediats del segle XIX) en el qual en els centres educatius europeus s%u2019incorpora l%u2019esport (gimn%u00e0s) com una activitat reglada. En eixe per%u00edode comen%u00e7a a utilitzarse el terme anglosax%u00f3 %u00absports%u00bb que posa l%u2019accent en una competici%u00f3 amb regles, enfront del significat llat%u00ed d%u2019esport vinculat a l%u2019esbarjo, entreteniment i joc. Amb el Bar%u00f3 Pierre de Coubertin a la fi del segle XIX tenim la consolidaci%u00f3 de l%u2019esport com sport; l%u2019ideal ol%u00edmpic conformava un horitz%u00f3 %u00e8tic fonamentat en la pau, la democr%u00e0cia, l%u2019enteniment internacional i l%u2019excel%u00b7l%u00e8ncia humana. A m%u00e9s, establia les bases d%u2019un llenguatge global capa%u00e7 d%u2019arribar al lloc m%u00e9s remot del m%u00f3n.L%u2019ideal ol%u00edmpic i el fair play L%u2019ideal ol%u00edmpic i el fair play (mediats del segle XIX) s%u00f3n la contribuci%u00f3 de l%u2019esport a uns valors %u00e8tics en una societat mundial estomacada per una guerra mundial de trenta anys que conclou amb un m%u00f3n dividit en blocs i amb una civilitzaci%u00f3 confiada en el progr%u00e9s constant de la humanitat a trav%u00e9s del creixement econ%u00f2mic i la millora social ascendent expressada en el convenciment popular: %u201cels meus fills viuran millor que jo%u201d. %u00c9s el moment del desenvolupament exponencial de la pr%u00e0ctica esportiva en la qual Espanya segueix el deixant europeu, per%u00f2 amb un retard de quinze anys. Malgrat el retard, la pr%u00e0ctica esportiva a Espanya es popularitza, s%u2019estructura i organitza com un aspecte rellevant de la vida quotidiana dels ciutadans del segle XXI. L%u2019enquesta d%u2019h%u00e0bits esportius%u201cL%u2019enquesta d%u2019h%u00e0bits esportius%u201d (2022) elaborada pel Consell Superior d%u2019Esports conclou que el 57,3% de la poblaci%u00f3 espanyola pr%u00e0ctica algun esport consolidant els valors postmaterialistes relacionats amb el benestar, l%u2019autoexpressi%u00f3 i l%u2019autorealitzaci%u00f3 que accentuen l%u2019individualisme ciutad%u00e0 (el 65,9% de la poblaci%u00f3 pr%u00e0ctica esports individuals enfront dels col%u00b7lectius).La conseq%u00fc%u00e8ncia del boom esportiu %u00e9s la creaci%u00f3 d%u2019un sistema organitzatiu complex amb un creixement tamb%u00e9 exponencial de grups interessats en ell. Des de la perspectiva %u00e8tica, tres s%u00f3n les caracter%u00edstiques que hem de tindre en compte: la primera la seua %u00abdepend%u00e8ncia estructural%u00bb, ja que %u00e9s evident la seua incapacitat de generar els recursos necessaris per als seus propis mitjans. El sistema esportiu necessita benefactors externs, finan%u00e7ament p%u00fablic i privat, donants privats, per%u00f2 sobretot clients que estiguen disposats a comprar entrades, articles de marxandatge, programes televisius i en plataformes%u2026 La depend%u00e8ncia estructural no ha de ser necess%u00e0riament negativa, per%u00f2 s%u00ed que genera una segona caracter%u00edstica amb importants influ%u00e8ncies %u00e8tiques: la seua %u00abadaptabilitat%u00bb. L%u2019esport es converteix en una caixa buida, una esp%u00e8cie de producte que permet satisfer els grups d%u2019inter%u00e9s convertint-se en una estructura capa%u00e7 d%u2019assimilar interessos ideol%u00f2gics o econ%u00f2mics d%u2019uns altres, ja que en cas contrari no seria capa%u00e7 de generar els recursos necessaris per a sobreviure.Alasdair MacIntyre en Tras la virtud, assenyalava la tercera conseq%u00fc%u00e8ncia %u00e8tica del boom esportiu: la preponder%u00e0ncia dels %u201cb%u00e9ns externs%u201d (%u00e8xit, reconeixement p%u00fablic, diners) enfront dels %u201cb%u00e9ns interns%u201d que li s%u00f3n propis: tenacitat, esfor%u00e7, sacrifici %u2026 Hui observem com els nostres joves esportistes en les competicions pateixen moltes exig%u00e8ncies externes, fins i tot dels pares, que converteixen la pr%u00e0ctica esportiva en un malestar que pren forma en actituds egoc%u00e8ntriques (per les exig%u00e8ncies de l%u2019%u00e8xit) i en un esgotament psicol%u00f2gic (s%u00edndrome de Burnout), com coneixen b%u00e9 els entrenadors i psic%u00f2legs esportius en posar el focus principal del seu treball en el %u201cclima motivacional%u201d.Depend%u00e8ncia estructural, adaptabilitat i preponder%u00e0ncia dels b%u00e9ns externs converteixen al sistema esportiu en una gran nau, per%u00f2 molt fr%u00e0gil davant les tempestats de la societat actual; l%u2019esport no sols reflecteix les q%u00fcestions als quals s%u2019enfronta una civilitzaci%u00f3 cada vegada m%u00e9s individualista, sin%u00f3 que, a m%u00e9s, es converteix en el seu amplificador.Dos dilemes %u00e8tics i la seua relaci%u00f3 amb el sistema Esportiu Quins s%u00f3n els grans dilemes %u00e8tics de l%u2019esport actual? A la nostra imatge ve, entre altres, el dopatge, la corrupci%u00f3, la instrumentalitzaci%u00f3 pol%u00edtica, la discriminaci%u00f3%u2026 Tots aquests problemes %u00e8tics podem classificar-los com a cl%u00e0ssics, per%u00f2 que prenen un mat%u00eds distint en el segle XXI degut les transformacions, entre altres, de dos %u00e0mbits: les empreses/economia i el desenvolupament tecnol%u00f2gic.L%u2019%u00e8tica empresarial en l%u2019%u00e0mbit esportiu ha d%u2019analitzar-se des de dos aspectes relacionats per%u00f2 diferents. El primer %u00e9s l%u2019impacte en la manera d%u2019actuar d%u2019aquelles empreses vinculades de manera directa al sistema esportiu (fabricants d%u2019equipament, clubs esportius, ag%u00e8ncies de comunicaci%u00f3, %u2026).Dopatge, cas Negreira, cas NikeEls medi%u00e0tics casos de corrupci%u00f3 com el recent %u201ccas Negreira%u201d que involucra al Futbol Club de Barcelona i l%u2019arbitratge espanyol, el cas d%u2019explotaci%u00f3 infantil de Nike a les seues f%u00e0briques de roba esportiva al Pakistan q%u00fcestionen, entre molts altres, si l%u2019esport ha cedit en les seues arrels %u00e8tiques que el legitimaven com un espai protagonista en la construcci%u00f3 d%u2019una %u00e8tica ciutadana. El segon %u00e9s l%u2019impacte de manera indirecta i que t%u00e9 el seu aspecte m%u00e9s rellevant en el comportament poc %u00e8tic dels patrocinats. Els casos de dopatge, per exemple, de Lance Armstrong va suposar un dur colp per a Nike, Honey Singer i Busch; els casos de corrupci%u00f3 de la Federaci%u00f3 Internacional d%u2019Atletisme (IAAF) va provocar un autentique terratr%u00e9mol en Nestl%u00e9 que prenc la decisi%u00f3 estrat%u00e8gica d%u2019allunyar-se de l%u2019esport en el seu m%u00e0rqueting estrat%u00e8gic. Les conseq%u00fc%u00e8ncies de la mala praxi %u00e8tica de manera directa i indirecta fan que el sistema esportiu es veja amb recel en convertir el benefici econ%u00f2mic en una fi m%u00e9s que en un mitj%u00e0 per a fer de l%u2019esport un constructor de valors %u00e8tics i virtuts c%u00edviques.Des de la perspectiva tecnol%u00f2gica tamb%u00e9 l%u2019esport %u00e9s l%u2019altaveu d%u2019importants dilemes %u00e8tics pel seu impacte medi%u00e0tic. L%u2019avan%u00e7 de les %u00abantropot%u00e8cnies%u00bb com s%u00f3n l%u2019enginyeria gen%u00e8tica, biotecnologia, nanotecnologia, rob%u00f2tica, intel%u00b7lig%u00e8ncia artificial generaran un intens debat sobre la millora de les capacitats humanes a la recerca de m%u00e9s espectacle. En el futur, els debats %u00e8tics, com %u00e9s el cas Pistorius (augment de les capacitats f%u00edsiques per la pr%u00f2tesi en les dues cames) i Khelif (boxadora en la qual s%u2019ha discutit la seua composici%u00f3 gen%u00e8tica) seran molt m%u00e9s freq%u00fcents pel fet que el sistema esportiu haur%u00e0 de bregar amb la frontera cada vegada m%u00e9s difusa entre tecnologies d%u2019efecte terap%u00e8utic, tecnologies milloradores del potencial hum%u00e0 i aquelles altres de car%u00e0cter transhum%u00e0 que incrementen el potencial de l%u2019%u00e9sser hum%u00e0 amb caracter%u00edstiques distintes del que es considera l%u2019esp%u00e8cie humana. El desenvolupament del %u00abtecno esport%u00bb haur%u00e0 de donar resposta a preguntes com Qu%u00e8 entenem per igualtat en la competici%u00f3 entre esportistes amb diferents capacitats f%u00edsiques?, com es determinaran els riscos de la salut en el llarg termini dels esportistes millorats?, i fins a on l%u2019home pot i deu saltar els l%u00edmits de la seua pr%u00f2pia naturalesa?Conclusi%u00f3Al llarg d%u2019aquesta reflexi%u00f3 hem volgut destacar la import%u00e0ncia que l%u2019esport t%u00e9 per a la societat postmoderna i alguns dels dilemes %u00e8tics als quals haur%u00e0 de donar resposta en els pr%u00f2xims anys. Si la societat digital, amb la hiper mediatitzaci%u00f3 de la pr%u00e0ctica esportiva d%u2019elit; les capacitats que la tecnologia ens donar%u00e0 respecte a la creaci%u00f3 de noves formes d%u2019espectacle a trav%u00e9s de l%u2019augment de les capacitats humanes i els beneficis que genera a un, cada vegada m%u00e9s nombr%u00f3s, grup d%u2019inter%u00e9s, obliga aquells interessats en l%u2019esport a q%u00fcestionar-nos que hem de fer per a no oblidar aquella frase del fil%u00f2sof i naturalista del segle XIX Henry Thoreau: %u201cEl que aconsegueixes en aconseguir les teues metes no %u00e9s tan important com en el que et converteixes a aconseguir les teues metes%u201d.Els nostres joves esportistes en les competicions pateixen moltes exig%u00e8ncies externes, fins i tot dels pares, que converteixen la pr%u00e0ctica esportiva en un malestar que pren forma en actituds egoc%u00e8ntriques Els medi%u00e0tics casos de corrupci%u00f3 q%u00fcestionen si l%u2019esport ha cedit en les seues arrels %u00e8tiques que el legitimaven com protagonista en l%u2019%u00e8tica ciutadana