Page 32 - Demo

de futbol base, en la creaci%u00f3 de climes motivacionals d%u2019apoderament, perqu%u00e8 ells empoderaren als jugadors que entrenaven. La formaci%u00f3 es va dur a terme en cinc pa%u00efsos europeus (Anglaterra, Espanya, Fran%u00e7a, Gr%u00e8cia, Anglaterra i Noruega), sent la nostra unitat d%u2019investigaci%u00f3 la l%u00edder a Espanya. Tal com hem vist fins al moment, quan els entrenadors augmenten el clima d%u2019apoderament i disminueixen el de desapoderament, els esportistes tenen moltes m%u00e9s oportunitats d%u2019implicar-se de manera aut%u00f2noma en els seus entrenaments i en els seus partits, a tindre major confian%u00e7a en ells mateixos, a sentir-se amb benestar, en definitiva, a funcionar millor i a aconseguir un millor desenvolupament.P%u2014 Un dels pensadors m%u00e9s llegit i citat en l%u2019%u00e0mbit de la Filosofia en aquest moment %u00e9s el professor Byung Chul Han de la Universitat de Berl%u00edn. En el seu assaig La societat del cansament considera que una de les caracter%u00edstiques per les quals s%u2019identifica la societat del segle XXI %u00e9s la %u201cs%u00edndrome de Burnout%u201d, considera que aquesta s%u00edndrome tamb%u00e9 forma part de l%u2019esport de competici%u00f3 o, per contra, considera que la pr%u00e0ctica esportiva competitiva %u00e9s una manera de reduir-lo?R%u2014 Tal com he comentat amb vost%u00e9s al llarg de l%u2019entrevista, no considere que l%u2019esport per si mateix puga portar al burnout. En el m%u00f3n de l%u2019esport hi ha esportistes que gaudeixen de la seua participaci%u00f3 esportiva, per%u00f2 tamb%u00e9 tenim const%u00e0ncia dels problemes que la participaci%u00f3 pot implicar, especialment en l%u2019esport d%u2019elit. De fet, durant els %u00faltims anys, els mitjans de comunicaci%u00f3 ens han fet participes dels testimoniatges de diversos esportistes d%u2019elit (p. ex., Simone Biles, Michael Phelps i Naomi Osaka), sobre els seus problemes de salut mental. Problemes de burnout i depressi%u00f3, entre altres. Aquests problemes no sols es donen en l%u2019alt rendiment esportiu, sin%u00f3 que tamb%u00e9 s%u00f3n presents en diferents moments de la traject%u00f2ria personal d%u2019un esportista. La s%u00edndrome del burnout en l%u2019esport, segons Raedeke i Smith es caracteritza per cansament f%u00edsic i emocional, sensaci%u00f3 redu%u00efda d%u2019assoliment i devaluaci%u00f3 de la pr%u00e0ctica esportiva. Entre les diferents variables que prediuen que aquest es produ%u00efsca figura la manera de relacionar-se amb l%u2019esport. M%u2019explicar%u00e9. Hi ha una gran difer%u00e8ncia entre %u201cdur a terme una activitat perqu%u00e8 cal realitzar-la%u201d a %u201cacomplir una activitat perqu%u00e8 vols realitzar-la%u201d. La primera condueix amb alta probabilitat al burnout. En aquesta manera de relacionar-se amb l%u2019esport, els esportistes se senten pressionats per alguna ra%u00f3 (per la seua professi%u00f3, per una beca, pels seus pares, etc.) i practiquen esport perqu%u00e8 %u201chan de practicar-ho%u201d. Aix%u00f2 a la llarga crema, et lleva energia. Tanmateix, en el segon cas, quan es practica esport perqu%u00e8 la persona vol fer-ho, llavors existeix gran probabilitat que es genere energia, que augmente la vitalitat. Ac%u00ed entra la voluntat de l%u2019acci%u00f3 i aix%u00f2 nodreix i afavoreix la motivaci%u00f3 intr%u00ednseca i el benestar. %u00d2bviament, com coment%u00e0vem anteriorment, la persona no est%u00e0 a%u00efllada, sin%u00f3 que l%u2019entorn contribueix de manera significativa al fet que ens relacionem de manera adaptativa o desadaptativa en aquest context. I sobre aix%u00f2 tenim moltes dades. En diverses de les nostres investigacions amb esportistes de diferents nivells, hem vist que existeix una alta probabilitat que es produ%u00efsca el burnout quan l%u2019entorn desempodera als esportistes. I aix%u00f2 es dona quan l%u2019esportista percep que les persones significatives (entrenador, companys, pare o mare) li fa sentir incompetent, quan sent que tot el que fa %u00e9s dirigit per elles, i quan es percep rebutjat. En aquestes ocasions es promou que l%u2019esportista senta que practica esport %u201cperqu%u00e8 ha de practicarho%u201d Vull emfatitzar tamb%u00e9 una altra via que promou el burnout en l%u2019esport a trav%u00e9s dels altres significatius. Succeeix que, en algunes ocasions, els directius o els entrenadors, conscientment o inconscientment acceleren els processos de desenvolupament de l%u2019esportista. A l%u2019hora de dirigir-los cremen etapes massa prompte, actuant de forma accelerada. Podr%u00edem dir que volen convertirlos en miniprofessionals i els acaben apagant. Amb aquests exemples vull emfatitzar la import%u00e0ncia que aquells que dirigeixen als joves esportistes coneguen les vies a trav%u00e9s de les quals poden afavorir el seu funcionament i desenvolupament de forma %u00f2ptima o poden dificultar-ho i fins i tot promoure problemes de salut mental.P%u2014 %u00c9s l%u2019esport de competici%u00f3 un instrument adequat per a augmentar, el sentit de pertinen%u00e7a l%u2019autoestima, l%u2019autoconfian%u00e7a de persones o, per contra, incrementen la situaci%u00f3 de desarrelament, exclusi%u00f3 i discriminaci%u00f3? R%u2014 S%u00ed, realment, s%u2019han realitzat importants contribucions per a analitzar el paper de l%u2019esport en la integraci%u00f3 social. Tenim exemples d%u2019integraci%u00f3 social a trav%u00e9s de l%u2019educaci%u00f3 f%u00edsica en els col%u00b7legis i estudis sobre l%u2019activitat f%u00edsica i l%u2019esport per a la inserci%u00f3 social dels joves socialment desfavorits. Hi ha projectes molt interessants sobre l%u2019esport com a mitj%u00e0 d%u2019inserci%u00f3 social de dones excloses en la societat i l%u2019esport com a mitj%u00e0 d%u2019integraci%u00f3 de les persones amb discapacitat. Sobre aquests dos %u00faltims aspectes la Universitat de Val%u00e8ncia i la Universitat Polit%u00e8cnica de Val%u00e8ncia han realitzat importants contribucions.Igual que he comentat anteriorment per a l%u2019esport base, considere que l%u2019esport de competici%u00f3 pot contribuir en la inserci%u00f3 social, sempre que els climes motivacionals en els quals es desenvolupe siguen d%u2019apoderament. Encara que no sempre s%u2019han aconseguit resultats esperats, hi ha projectes, com el projecte Alcatraz , en el qual a trav%u00e9s del rugbi s%u2019han inserit socialment molts delinq%u00fcents que pertanyien a grups violents. Molts d%u2019ells en la pres%u00f3. En aquest projecte, dut a terme per l%u2019empresa vene%u00e7olana Ron Santa Teresa des de fa uns vint anys s%u2019han inserit a trav%u00e9s del rugbi molts joves i s%u2019han fomentat valors com la companyonia, l%u2019honradesa i la voluntat de superaci%u00f3.En definitiva, l%u2019esport de competici%u00f3 pot ser un instrument adequat per a augmentar, el sentit de pertinen%u00e7a, l%u2019autoestima i l%u2019autoconfian%u00e7a de les persones que el practiquen, sempre que es practique en entorns que empoderen. No obstant aix%u00f2, si l%u2019entorn desempodera, llavors es pot incrementar la situaci%u00f3 de desarrelament, exclusi%u00f3 i discriminaci%u00f3.P%u2014 Alguns estudis assenyalen que existeix una tend%u00e8ncia a l%u2019esport individual enfront dels esports col%u00b7lectius. Consideren que %u00e9s conseq%u00fc%u00e8ncia d%u2019una societat cada vegada m%u00e9s individualista i hedonista. Comparteix aquest tipus d%u2019arguments o, per contra, considera que l%u2019esport contribuir%u00e0 a una ciutadania m%u00e9s comunit%u00e0ria i compromesa socialment?R%u2014 A causa del ritme actual de la vida, en el qual la gent t%u00e9 poc temps lliure i viatja molt, %u00e9s m%u00e9s f%u00e0cil practicar esports individuals com el running que tenen els seus avantatges, ja que tot consisteix a emportar-se les sabatilles i tindre llocs per a c%u00f3rrer. Aix%u00ed mateix, cada vegada guanya m%u00e9s popularitat realitzar exercici en el gimn%u00e0s, ja que fer exercici dep%u00e9n d%u2019un mateix i no has de buscar companyia per a practicar-ho. No obstant aix%u00f2, considere que %u00e9s important que des de molt joves xiquets i xiquetes tinguen l%u2019oportunitat de practicar esport, independentment que siga individual o d%u2019equip, perqu%u00e8 com diem, els valors que adquirisquen, els beneficis que reben, els portaran amb ells o amb elles la resta de la seua vida. I aquests valors, com tamb%u00e9 hem comentat, no s%u00f3n nom%u00e9s s%u00f3n valors personals, sin%u00f3 que existeixen valors socials que poden adquirir-se a trav%u00e9s de la participaci%u00f3 esportiva, aix%u00f2 %u00e9s, valors com ara la integraci%u00f3 social, la contribuci%u00f3 social, l%u2019actualitzaci%u00f3 social i la coher%u00e8ncia social. En definitiva, si comptem amb bons directius, entrenadors i fam%u00edlies, que creen climes positius, la participaci%u00f3 esportiva afavorir%u00e0 no sols el desenvolupament saludable personal, sin%u00f3 tamb%u00e9 una ciutadania m%u00e9s comunit%u00e0ria i compromesa socialment.M%u2019agradaria finalitzar dient que %u00e9s per a mi un honor poder col%u00b7laborar amb vosaltres en el llibret de la Falla del Mercat, una de les falles de major tradici%u00f3 a Alzira. Falla de la qual la meua neboda Isabel va ser fallera major en 2007 i que tant per a ella com per a la resta de la fam%u00edlia ha sigut sempre un referent faller.30 I ESPORT, EDUCACI%u00d3 I CULTURA %u00b7 SOM I SEREM MERCAT FALLES 2025 %u00b7 ALZIRA %u00b7 EL MERCATVa n%u00e0ixer a Alzira (Val%u00e8ncia), es va llicenciar en Filosofia i Ci%u00e8ncies de l%u2019Educaci%u00f3 (Secci%u00f3 Psicologia) en 1981 a la Universitat de Val%u00e8ncia i es va doctorar en Psicologia en la mateixa universitat sota la direcci%u00f3 del professor Helio Carpinteroen 1986 ISABEL BALAGUER SOLACATEDR%u00c1TICA EM%u00c9RITA DE PSICOLOG%u00cdA SOCIALLa s%u00edndrome del burnout en l%u2019esport es caracteritza per cansament f%u00edsic i emocional, sensaci%u00f3 redu%u00efda d%u2019assoliment i devaluaci%u00f3 de la pr%u00e0ctica esportiva%u00c9s m%u00e9s f%u00e0cil practicar esports individuals com el running, ja que tot consisteix a emportar-se les sabatilles i tindre llocs per a c%u00f3rrer