Page 30 - Demo

s per a nosaltres un honor poder entrevistar una de les acad%u00e8miques m%u00e9s reconegudes en l%u2019%u00e0mbit de la Psicologia de l%u2019Esport especialment en els estudis sobre la contribuci%u00f3 de l%u2019esport a la millora del benestar de les persones que els practiquen. Entre les seues l%u00ednies d%u2019investigaci%u00f3 destaquen els estudis relacionats sobre l%u2019esport de competici%u00f3 en els joves. En aquest context volem plantejar-li les seg%u00fcents q%u00fcestions;P%u2014 La competici%u00f3 esportiva dels joves es considera un %u00e0mbit essencial per a l%u2019assoliment del seu benestar, per%u00f2 vost%u00e9 tamb%u00e9 adverteix que pot ser un mecanisme de generar malestar. Quines s%u00f3n les raons perqu%u00e8 un jove se situe en una mena d%u2019assoliment o en l%u2019altre?R%u2014 L%u2019esport %u00e9s un context d%u2019assoliment, en el qual, igual que l%u2019escola, el conservatori, la dansa i altres, molts, els esportistes adquireixen habilitats, no sols esportives, sin%u00f3 tamb%u00e9 habilitats f%u00edsiques, psicol%u00f2giques i socials que es transfereixen a la seua vida quotidiana.En l%u2019esport, al marge del nivell que tinguen els esportistes, tots ells, en general, estableixen les seues metes a llarg, mitj%u00e0 i curt termini i entrenen per a aconseguir-les. Per a continuar entrenant i competint de manera %u00f2ptima, no sols en un moment donat, sin%u00f3 al llarg del temps, en els entrenaments, en les competicions i en les activitats del dia a dia %u2026 els esportistes han de gaudir de la seua participaci%u00f3 i sentir-se b%u00e9 amb ells mateixos, sentir-se amb benestar.Sentir-se b%u00e9 %u00e9s gaudir de l%u2019activitat, sentir-se alegres, desperts, amb inter%u00e9s per aconseguir els seus projectes i el seu desenvolupament personal, amb alta estima cap a ells mateixos, satisfets amb la seua vida. Sentir-se malament queda reflectit en indicadors com ara l%u2019ansietat, el burnout, la por al frac%u00e0s i la depressi%u00f3, entre altres. El benestar afavoreix la salut mental i la consecuci%u00f3 de les metes, mentre que el malestar el dificulta.Encara que l%u2019esport potencialment pot oferir eixa s%u00e8rie de beneficis f%u00edsics, psicol%u00f2gics i socials als joves que el practiquen, sabem que no tots els participants els reben. Per qu%u00e8 no tots els reben? Considere que no %u00e9s l%u2019esport, per si mateix, el que produeix els efectes positius o negatius sobre la salut i el desenvolupament personal i social dels participants, sin%u00f3 la forma en la qual els qui participen viuen l%u2019experi%u00e8ncia esportiva. Per a uns l%u2019esport %u00e9s repte, desenvolupament d%u2019habilitats, gaudir, creixement personal, mentre que per a uns altres, l%u2019objectiu %u00e9s destacar dels altres, buscar sols resultats, oblidant-se del proc%u00e9s, mostrar-se superiors. %u00d2bviament, els primers tenen moltes opcions d%u2019aconseguir un bon funcionament i desenvolupament com a esportistes i com a persones, mentre que els segons tindran m%u00e9s probabilitats de veure%u2019s abocats a problemes de salut, ja que si no aconsegueixen destacar %u00e9s molt probable que experimenten sofriment, por al frac%u00e0s i menysvaloraci%u00f3 personal.P%u2014 Un dels aspectes que vost%u00e9 ha destacat %u00e9s la import%u00e0ncia dels entrenadors en la creaci%u00f3 d%u2019un clima motivacional en els esportistes que els permeta augmentar el benestar. Per%u00f2 ens agradaria preguntar-li Quin %u00e9s el paper dels pares en la creaci%u00f3 d%u2019eixe clima motivacional?, especialment quan veiem amb m%u00e9s freq%u00fc%u00e8ncia episodis violents entre els pares en els camps de joc.R%u2014 En la manera de viure l%u2019experi%u00e8ncia esportiva (p. ex., repte o por al frac%u00e0s), els altres significatius (entrenador/a, pare i mare, iguals dins i fora de l%u2019esport) juguen un important paper, ja que s%u00f3n els que, en %u00faltim terme, transmeten als esportistes el que consideren que %u00e9s l%u2019%u00e8xit i el frac%u00e0s, els que estan amb ells en els bons i mals moments, o els que nom%u00e9s els aplaudeixen davant els %u00e8xits i els recriminen pels fracassos.El paper dels pares %u00e9s molt important, podr%u00edem dir que %u00e9s b%u00e0sic per al benestar o el malestar dels seus fills i filles. Mentre que els entrenadors estan amb ells determinades hores a la setmana, els pares s%u00f3n els qui viuen amb ells, els qui generalment els porten als entrenaments i a les competicions, i per tant els qui interpreten el funcionament dels seus fills i filles despr%u00e9s de la seua participaci%u00f3 esportiva i en el dia a dia.En la Unitat d%u2019Investigaci%u00f3 de Psicologia de l%u2019Esport (UIPD) de la Universitat de Val%u00e8ncia fa molts anys que investiguem els efectes dels climes motivacionals creats pels altres significats sobre el funcionament %u00f2ptim dels joves esportistes. Actualment, en un dels nostres projectes estudiem el benestar i el malestar experimentat pels joves en funci%u00f3 del clima motivacional creat pel seu pare i mare, pels seus entrenadors i pels seus companys d%u2019entrenament. EL MERCAT %u00b7 FALLES 2025 %u00b7 ALZIRA%u00abEstudiem als joves dins del clima creat pels seus pares i entrenadors%u00bbIsabel Balaguer Sol%u00e0ENTREVISTA CATEDR%u00c0TICA EM%u00c8RITA DE PSICOLOGIA SOCIAL DE LA UNIVERSITAT DE VAL%u00c8NCIAESPORT, EDUCACI%u00d3 I CULTURAE Aquesta alzirenya, catedr%u00e0tica em%u00e8rita i especialista en psicologia aplicada a l%u2019esport, va establir la Unitat d%u2019Investigaci%u00f3 de Psicologia de l%u2019Esport (UIPD) en 1993