Página 223 - conta`m, dona

Les Insignies
Isabel
Robles Gómez
III Premi 2011
223
Conta’m, dona
III Premi 2012
Tot el que li va quedar de la seua infantesa van ser
dos contes, una nina, un gat gris de corda i una
maleta. S’hi podia afegir el record d’un parc con-
siderat aleshores immens, amb les seues roses i els
camins de pedres, i una imatge no gens metafòrica
d’un Jesús de Natzaret, ja crescut, amb barba i ca-
bell llarg, amb cingle groc i una túnica de vellut
morat contundent.
Però d’això feia prou anys. Per a ser fidels a la re-
alitat aquest petit bagatge minvà amb el temps. El
gat gris de corda, d’un material semblant al plàstic,
que portava una pilota entre les potes davanteres i
que era el goig dels xiquets i les xiquetes que el
veien bocabadats fer tombarelles, corregudes i cab-
rioles, va donar tot el que va poder de si. Però, ar-
ribà un dia que se li acabà la corda i passà a ocupar
un lloc discret dins d’alguna caixa de sabates. Pot-
ser s’extravià en un dels successius canvis de casa,
o potser en algun racó de la darrera, que, per als
efectes venia a ser el mateix.
La maleta que era menuda, a penes un pam, feta de
tela grossa i rígida, amb corretges, sivelles i dues
anses, imitava aquelles tan elegants d’una altra èp-
oca que portaven etiquetes dels hotels on s’havien
allotjat. De veritat era un contenidor bonic per a
caramels de la pastisseria. Però no sols això. La