Página 225 - conta`m, dona

III Premi 2012
225
Conta’m, dona
ciutat amb mar. I és així com la seua nina desaparegué físicament
i s’instal·là per a sempre en el record, perquè un adéu forçat de-
mana un preu i en aquest cas els afectes i el temps van portar no
massa tard un cert penediment.
És per això que el seu bagatge material a hores d’ara, quan
comptava amb diverses dècades que s’ajustaven als dits d’una
mà, es reduïa als dos contes: La Caputxeta Vermella i Beba i les
seues nines, tots dos en castellà. La Caputxeta era un d’aquest de
pàgines retallades on en cada escena també es pot veure part de
les escenes següents i que, a més, donen profunditat i perspec-
tiva a cada nova situació. Per la fragilitat i amb l’ús continuat,
la Caputxeta de la portada, que en el seu origen es veia de front
amb el bosc al darrere, va perdre el cap i finalment mig cos, i no
precisament a causa del llop. De qualsevol manera aquella pèr-
dua no semblava implicar cap defecte, puix s’havia convertit en
una mena de tresor petit. Més aviat el conte servia per a recordar
que, com ella se sabia tot el text de memòria i on començava i
acabava cada pàgina, va fer creure als companys i companyes de
viatge que sabia llegir als quatre anys. Companys en un tren de
fusta i de postguerra que, al final, després d’un temps d’espera,
la portà a la ciutat de la mar des de l’estació dels afectes; la que
cada vesprada contemplava des d’un balcó de l’internat on el
tren arribava sorollós, trepidant, formidable, dins d’un núvol de
fum amb la seua plataforma elevadíssima.
També recordava que ja de prou major, i a propòsit d’una sessió
de psicoanàlisi, li van dir que tota aquella història del llop i la
Caputxeta tenia a veure amb la sexualitat. Gran intervenció de
la professional! Per a això no calia anar a París ni a l’Argentina,
que com tothom sap compten amb un bon grapat de psicoanali-
stes! Amb tot, potser per la intervenció o a pesar d’ella, va re-
cordar una pel·lícula basada en una novel·la, de les quals no re-