Página 210 - conta`m, dona

Endolada
210
amb objectivitat: el treball està malament en tots els llocs, també
a la capital. No és que cobrara molt, però vuit-cents euros mensu-
als li proporcionaven seguretat i independència. Amales penes té
estalvis, perquè el lloguer del pis a València suposava un enorme
pessic del sou: el preu de viure sola. A partir d’ara, i mentre no
trobe una feina, dependrà de Joan per a tot. A Madrid no coneix
ningú: s’acabaren els cafés amb les amigues, les carantoines de
la mare, les converses amb el pare hauran de ser telefòniques –i
només a partir de les sis i els caps de setmana que li resulta més
barat–; tampoc coneix la ciutat i Joan treballa molt com per fer
de guia turístic. La flaire de la Mediterrània quedarà sempre lluny
i emmascarada per un cel que oblida sovint vestir-se de blau. Es
pregunta com ha de ser viure en una llengua que no és la teva?
Ara sap que tornarà a esperar amb desesper que arribe algun pont
llarg, nadal, estiu, setmana santa... per tornar a passejar vora mar,
per fer-se una copa a qualsevol local del Carme, per...
Ahir l’amor donava sentit a tot i la feia llançar-se al buit sense
xarxa; avui l’amor és perible, mer aliment de na rutina. Dos, tres,
potser quatre anys. Ara ho sap –abans també, però no volia reco-
nèixer-s’ho– les relacions acaben morint per costum, per avorri-
ment, per inanició. I llavors es trobarà sola, amb els somnis esmi-
colats i més vella, vivint en una ciutat que no és la seva, parlant
amb la «j» i la «c» com si els mots ja no li evocaren records.
–Joan Albinyana i Micó consents a contraure matrimoni
amb Sara Orts i Vidal i ho fas efectivament amb llibertat i
amb plena consciència?
–Sí, consent.
–Sara Orts i Vidal, consents a contraure matrimoni amb
Joan Albinyana i Micó i ho fas efectivament amb llibertat i
amb plena consciència?