Página 205 - conta`m, dona

Endolada
Merce
Climent Paya
I Premi 2011
205
Conta’m, dona
I Premi 2012
Es queda hipnotitzada davant de l’espill que li re-
gala una dansa de dits, els seus dits, abillats amb
una delicada manicura i un anell d’or blanc, senzill
però car. Les papallones tornen a alçar el vol dins de
l’estómac, i enceten una dansa embogida a la qual
no acaba d’acostumar-se. Encara no s’ho creu. Ha
sigut tot tan ràpid que a males penes ha tingut temps
per pensar-hi. Se sent la princesa del conte, d’un
conte sense bruixes, madrastres, castells encantats,
ogres... però sí amb un príncep i un palau on seran
feliços i menjaran anissos.
Fa un parell de mesos Joan la convidà a sopar al
restaurant que tant li agrada, aquell del barri del
Carme on fan unes costelles a la mel delicioses i
t’ofereixen, per acabar, un dolç naufragi a una ile
flottante, amb el rerefons de la cançoneta de Riola
d’un dels cambrers i la mirada inquietant d’algun
greixet penjat a la paret.
És el darrer dijous de febrer i el restaurant no està
massa ple –encara com, pensa en recordar l’instant–
solament un parell de taules llargues: una ocupada
per empresaris xinesos que semblen encantats amb
les menges i el vi negre valencià; l’altra, per un grup
d’escriptors, un tant escandalosos, que celebren el
premi que acaba de rebre un d’ells.