Página 126 - conta`m, dona

Arròs i amor
126
mort i sense comptar, és clar, els que no gosaren eixir del ventre
matern i moriren sense veure la llum del sol.
A la meua iaia li feien mal les entranyes de tant de parir ,no podia
evitar la fogositat del seu home, tot i que de vegades li posava
d´amagat algunes herbes relaxants a l`olla del dinar.
Tot i així , era una dona alegre que aprofitava qualsevol ocasió
per a fer la festa.
Ma mare i les seues germanes havien de recórrer, al menys, qua-
tre quilòmetres per arribar a l’escola, anaven per la carretera que
enllaçava la mata del fang amb El Palmar.
L’escola del Palmar es trobava a l´única plaça que hi havia al
poble, dins del mateix edifici que el bar dels pescadors. La mes-
tra els ensenyava “labores y buenos modales”, un eufemisme ja
que senzillament les preparava per a ser bones mestresses de casa
i esposes submises: mai una lamentació, mai una crítica, simple-
ment, molt d’aguant davant les injustícies.
Feia poc que s’havia format un escàndol al poble ; a la neboda del
retor li havien fet un “bombo”. El pare de la criatura va preparar
ràpidament la boda per a que no es notara massa la panxa, així i
tot, com tothom ho sabia, la cerimònia se celebraria de matinada
i la novia vestiria de negre.
La vida al Palmar era aparentment tranquil.la . En estiu la vida
transcorria al carrer, les dones apanyaven les xàrcies per als seus
hòmens, al mateix temps que les seues llengües es quedaven més
seques que la moixama de tant de xerrar. L’estiu tenia un encant
especial perquè el segon diumenge de Juliol se celebrava el “Sor-
teig dels Redolins” , es a dir, es rifaven els llocs establerts per a