Página 127 - conta`m, dona

III Premi 2009
127
Conta’m, dona
pescar a l´albufera, en el qual podien participar només els hòmens
que eren fills de pescadors, per tant, automàticament, quedaven
excloses totes les dones i, de rebot, els barons que tenien mares
casades amb hòmens “forasters”. Aquest criteri d´admissió per a
pertànyer a la Comunitat de pescadors, anava calant a poc a poc
convertint els seus habitants en veïns de primera i segona classe.
Aquell estiu al meu iaio li va somrire la fortuna amb el dret de
pescar en “La Sequiota” , els últims anys havien segut tant bons
en eixe tros del llac que, quan s´acabava la temporada, els pesca-
dors que l´havien explotat, s´havien construït una casa nova al
poble.
Un dia, cap a finals d`agost, quan els camps d`arròs semblen un
gran tapís de color verd i la palla humida té eixa olor que desper-
ta la libido de qualsevol criatura ,ma mare i les seues germanes
tornaven a casa entonant cançonetes populars , a totes elles les
coneixien al poble com les “catarrojines”, ja que la meua iaia
s’havia criat amb una mare de llet a eixe poble, perquè la seua
mare biològica no l’havia pogut amamantar per culpa d’una mas-
titis.
Així que aquella dona de Catarroja la tingué en sa casa fins als
deu anys, ja que la iaia era tan dolceta que no es feien l’ànim de
tornar-la al Palmar, i ella, com estava tan agraïda de la llet que ha-
via mamat, tampoc no s’atrevia a demanar-ho. Però un dia la iaia
no va poder més i en una barqueta de vela travessà l’albufera per
a tornar amb els seus.
Com deiem, les “catarrojines” arribaren a la Torreta i mentre
s´acostaven es palpava una tensió en l´ambient poc habitual en
la familía; la casa estava plena de gent, quasi tot hòmens que
no alçaven la mirada del terra i algunes dones amb els ulls plens
d’aigua. De sobte ,la iaia aparegué amb els cabells desfets i el crit