Página 197 - conta`m, dona

III Premi 2011
197
Conta’m, dona
i això, ningú no semblava conèixer-la ni reclamava el seu cos.
Per ordre del jutge els metges forenses realitzaren l’autòpsia per
esbrinar la causa de la mort. El resultat va ser: mort sobtada per
parada cardio-respiratòria.
A falta d’una identitat, a un dels policies designats a la inves-
tigació se li va acudir batejar la finada amb el nom de Verònica,
ja que li recordava el rostre compungit d’una imatge religiosa
que representa la mare que ha perdut el seu fill. Així es va con-
vertir, popularment, en el cas Verònica. Des de diferents àmbits
començaren a fer-se tota mena d’especulacions. Per a uns podria
ser una dona maltractada que fugia del seu agressor. Per a altres
una immigrant il·legal que hauria mort de nostàlgia i de neces-
sitat. Alguns apuntaven que podia tractar-se d’una prostituta, que
havia estat rebutjada perquè el seu cos ja no era desitjable, ni
suficientment jove per a treballar. I per què no podia ser una
dona corrent que vivia sola, tal vegada de les seues rendes, obli-
dada per tothom, introvertida i tímida, afectada d’una malaltia
que l’havia portat a la mort?
Els especialistes analitzaren tots i cadascun dels detalls per fer,
posteriorment, les seues pròpies conjectures. La dona, que feia un
metre i seixanta centímetres d’estatura, de pell morena i cabells
negres, vestida amb roba i sabates barates, ungles mossegades
pintades de roig, arracades de fantasia d’estil ètnic i un modest
anell d’or col·locat al més menut dels dits de la mà dreta, havia
expirat amb una expressió de dolor, i alhora d’alliberament, que
el rictus de la mort no havia aconseguit esborrar del seu rostre.
La seua pell ben avesada demostrava que havia treballat de va-
lent, probablement en un lloc amb clima càlid. Tal vegada havia
sigut una d’aquelles xiquetes que als set anys ja treballen la terra
i carreguen amb pesats atifells plens d’aigua per abastir allò que
és el més paregut a una casa: quatre llaunes a les parets i un ten-