Página 195 - conta`m, dona

El cas
Verònica
Maria Carmen
Antich Brocal
III Premi 2011
195
Conta’m, dona
III Premi 2011
Aquell dia de tardor, gris i plujós, s’havia congregat
molt poca gent a la primera sessió de l’antic cinema.
La pel·lícula havia estat lenta i avorrida, i l’elevada
temperatura de l’aire condicionat havia propiciat que
els espectadors caigueren en un sopor inevitable.
S’encengueren els llums i la gent va començar a eix-
ir de la sala de projeccions. A la tercera fila una per-
sona romania quieta, impertorbable a l’elevat volum
de la música que acompanyava els títols de crèdit
i al murmuri que emetien els pacients espectadors
que, durant quasi dues hores, havien contingut les
seues llengües. El personal de neteja, amb l’avidesa
acostumada, s’afanyava a recollir les deixalles i a
preparar la sala per a la següent sessió. Teresa va
ser la primera a adonar-se’n d’aquella presència.
Mentre s’apropava al seient, amb una bossa de fem
a la mà, pensava en veu alta: Ja se’ns ha quedat algú
adormit! Des del corredor central va comprovar que
es tractava d’una dona i començà a cridar-la: “Se-
nyora! Senyora!” Com que no obtenia cap resposta
i la dona no es movia, Teresa s’endinsà entre les
butaques i li posà una mà al muscle mentre insistia
cridant-la: “Senyora! Senyora!” Aleshores la dona,
que aparentava tindre al voltant dels quaranta anys,
va doblegar el coll com si fos un ninot de serradura
i Teresa va cridar espantada: “Està morta! Està mor-
ta!” Els seus companys acudiren de seguida. En