Página 199 - conta`m, dona

III Premi 2011
199
Conta’m, dona
prop de tancar aquell cas... Lamentablement, no podria retornar
sa mare a aquella jove, però aconseguiria que deixara de buscar-
la i poguera plorar en pau la seua mort. Ella havia esperat quatre
llargs anys fins que havia tingut indicis i edat suficients per vi-
atjar buscant respostes. Era evident que la dona havia eixit del
seu país, de la nit al matí, deixant tres fills de catorze, nou, i sis
anys a càrrec d’uns avis molt majors que sobrevisqueren a penes
un any. Era un fet que internaren els xiquets en una institució, i
que sa mare mai més va tornar a per ells. Era probable que els
enviara cada mes uns diners que ells mai reberen. Era evident
que la sortija que la dona portava col·locada al dit menut de la mà
dreta, en trobar-la morta, pertanyia a la seua filla major, qui li la
va donar en acomiadar-se perquè mai s’oblidara d’ella. Estava
clar que a Espanya no havia trobat el que esperava, només una
mort prematura. No era sorprenent que la primera vegada que
l’inspector Ramírez va escoltar el nom de la mare de Graciela un
calfred li travessara el cos.
-¿Como dice que se llamaba su madre?
-Olga Verónica Ugarte Ramos, aunque todos la llamaban
Verónica.