Página 198 - conta`m, dona

El cas Verónica
198
dal al sostre. Una adolescent venuda pels seus pares, a canvi de
quatre monedes, per tal de donar plaer i mà d’obra a homes sense
escrúpols. Una dona fugitiva d’una esclavitud sense remei, que
esperava trencar les seues cadenes en algun lloc del primer món.
Una adulta enganyada, explotada, angoixada per viure una vida
que no era vida, cansada de ser un cos sense ànima on qualsevol
podia abocar les seues misèries. Una dona anònima, com hi ha
tantes, encara jove, bonica, dolça, mare sense fills, ésser humà
sense dignitat, cos violentat sense senyals visibles de violència,
persona sense identitat, un número a un expedient, un cas obert
que a la fi li importava a algú.
L’inspector Ramírez havia mostrat un especial interès en el cas
Verònica durant els quatre anys que havien passat des que trobar
en el cos en aquell cinema. Període de temps, en el qual, havia
estat ascendit en el càrrec.
Un matí assolellat un avió procedent de Bogotà aterrava a
l’aeroport de Barajas. Graciela va recollir el seu equipatge i va
agafar un autobús que la conduiria a la capital d’Espanya. Una
vegada allí es va dirigir a la Comissaria de Policia.
-Vengo desde Colombia en busca de mi madre- Va dir a
l’agent que la va atendre. Després la feren passar al despatx
de l’inspector Ramírez que ja l’esperava.
Observant-la, de sobte li va acudir a la ment aquell rostre trist
que no aconseguia oblidar i que ara pretenia veure dibuixat en
la cara de la xica que tenia asseguda enfront seu. Metòdicament
va obrir l’expedient i revisà tota la informació que coneixia de
memòria. Comparava les dades amb les que Graciela li facilitava
i l’ansietat anava apoderant-se del seu estat d’ànim. Estava tan a